No sabria com definir tota aquesta expriència, així que he decidit agafar tres paraules claus... Les dues primeres són: PROJECTE ROSSINYOL
Projecte rossinyol per a mi és:
P: PARXÍS. Per nosaltres és parxís a allò que per vosaltres és passar-ho bé, que també comença per P. I és que ens ho hem passat d’allò més bé jugant tots quatre al parxís.
R: RESPECTE I RESPONSABILITAT. No podem oblidar-ho. Respecte quan et presenten el mentorat i la família i penses: “la que m’ha caigut..., vols dir que en sabré prou?” Però tot acaba sortint bé, això sí, cal ser sempre conscient de la responsabilitat que comporta el projecte. No fa falta recordar el primer dia que vam agafar el cotxe, tot plegat comporta molta responsabilitat. Gràcies als pares.
O: OMPLIR. Perquè el projecte no fa res més que omplir. Omple, omple i omple. De felicitat, d’amor, d’amistat, de rialles, de saber...
J: JOVENTUT. Perquè tots quatre som molt joves i encara que no ho fóssim, com ha dit
E: ENCONTRE, EXPERIÈNCIA. Ho és, és una encontre entre moltes persones, entre tots nosaltres ara mateix. És una gran experiència.
C: COMPARTIR. Tot i totalment. Temps, rialles, plors, puntualitat o impuntualitat – no entrarem en detalls -, estrès, ridículs, cultura, emocions, lectura, jocs...
T: TENDRESA. Aquesta va per l’Èlia. Què tendre, oi? Sense la seva tendresa el projecte no hauria estat el mateix.
E: ÈLIA. Perquè el projecte per mi també és Èlia. Moltes gràcies per tot. No puc dir-te res més.
R: REALITAT. És quelcom que asseguro que pot passar, una experiència real.
O: OPTIMISME. Suposo que no cal dir més.
S: SOLIDARITAT. És donar, però sobretot és rebre; és genial.
S: SOMRIURE. No calen comentaris, els somriures s’han convertit en l’aliment principal del nostre projecte.
I: INTEGRACIÓ. Aquesta hi faré especial esment, per això després em pararé en les lletres que formen aquesta paraula tant important.
NY: NYAM, NYAM. Aquest nyam, nyam va per la mare de
O: OPORTUNITAT. Perquè ho és, és una gran oportunitat que ningú hauria de deixar escapar. Recomano que ningú se la perdi.
L: LOUBNA. Aquesta primera L havia de ser per
Amb INTEGRACIÓ, el Projecte Rossinyol encara és més per a mi:
I: INNOCÈNCIA. Meva, teva, seva, nostra... I què? I tot el que ens hem divertit? Els mentorats són pura innocència i és d’agrair. Tot i que, res és absolut en aquest món... ;)
N: NATURALITAT. Em sembla que no cal especificar res.
T: TRANSFORMAR, TEMPS. En poso dues perquè no he sabut quina triar. És transformar, és posar un granet de sorra en aquest món, és posar un granet d’amor al cor de molts, i l’amor transforma. I és temps... després faré referència al temps.
E: ETCÈTERA. Perquè si pogués seguir no s’acabarien mai les paraules per definir el projecte.
G: GUANYAR. És guanyar. És guanyar amics, experiència, amistat i molt més!
R: REBRE. Perquè reps molt més del que has donat, i això no té preu.
A: APRENDRE. És aprendre, perquè no només han aprés els mentorats, és que jo també he aprés!! És aprendre el CATALÀ, és aprendre COSTUMS, és aprendre CULTURA, és aprendre a ESTIMAR, és aprendre a COMPARTIR, ACCEPTAR, a TENIR PACIÈNCIA, és APRENDRE MOLT.
C: CONFIANÇA. Aquesta va pels pares. Gràcies, moltes gràcies per tota la confiança dipositada, moltes gràcies per totes les hores que heu deixat que ens emportéssim l’Osvaldo i
I: INACABAT. Perquè això no s’acaba aquí, tot just comença. Quatre grans amistat acaben d’emprendre el vol del rossinyol, i si Déu vol, arribarem lluny.
O: OSVALDO. No hi havia dubte, aquesta última O havia de ser per ell. Perquè per mi el projecte rossinyol és també Osvaldo. Moltes gràcies per tot, Osvaldo.
Abans he dit que em pararia un moment per parlar del temps. Doncs aquesta setmana, vaig estar en un acte a la universitat –l’Òscar Prieto sabrà de què parlo - i el conferenciant va esmentar la següent frase: “Qui digui que no té temps digues-li que és un mentider, perquè temps és l’única cosa que tenim en aquesta vida”.
Personalment, doncs, jo us dic: “Qui et digui que no té temps per fer aquestes coses, com el Projecte Rossinyol, digues-li que és un mentider, perquè temps és l’única cosa que tenim en aquesta vida”.
Finalment, i ja per acabar, vull esmentar un petit fragment d’un conte – que no és meu – que vaig estar llegint l’altre dia i em va fer reflexionar. Diu així:
Però què passa quan aprenem a ser agraïts per tot allò que la vida ens ha donat? Quan som capaços d'oferir el millor de nosaltres mateixos sense necessitat d'esperar una compensació?
Ens adonem de que màgicament, les pèrdues es transformen en guanys multiplicats. Atraiem el millor perquè hem ofert el millor, qui ho hauria dit?
El secret és aprendre a ser feliç en un món que canvia a cada passa i que no té sentit aferrar-se a res perquè no ens emportarem res, perquè necessitem perdre per a tenir espai per a guanyar.
I el més important, saber que és el que sempre ens quedarà: l’amor. L’amor per nosaltres mateixos, l’amor per tot allò que fem, l’amor per els altres. Sembla molt poc, però és capaç d’omplir-ho tot. De fer-nos tan feliços!
Llavors, (…) ja no cal inventar excuses de cap tipus, en el silenci de la nostra consciència tenim la certesa de que viure enfocats envers aquesta sana voluntat de créixer en valors, en amor, és absolutament la nostra responsabilitat”.
Moltes gràcies a tothom!
EVA MIQUEL I COS.
